Mira que es simple el fet d’anar a comprar i com vam disfrutar plegades d’omplir el carro. I es que la Viorica no hem deixava posar res i volia agafar-ho tot ella i sentir-se útil. Somriures, rialles, abraçades i mostres d’agraïment van ser continuades.
Qué bonic es sentir-se estimat per ells!!

Tu que pots fer?


Comparteix