Quan fa temps que no es pot coincidir amb la persona que vas a visitar, per voluntat pròpia, t'adones que fa falta i l'enyores ja per la integritat del grup com per la coneixença d'aquesta. Això ens ha passat en Jerònim, que volia estar més reservat aquests dies i quan veníem el trobàvem a faltar. Per fi, hem pogut estar una estoneta junts.
Que bonic és la proximitat amb les persones, per vincle i amistat.

Tu que pots fer?


Comparteix